La metodologia utilitzada al CAF es fonamenta en un ferm treball interdisciplinari.
Tot i que cada professional des de la seva formació d’origen pot aportar una visió especifica, totes aquestes persones han cursat una especialització de post-grau en Teràpia Familiar Sistèmica la qual cosa garanteix la compatibilitat entre totes les tècniques utilitzades.
El model relacional-sistèmic focalitza la seva atenció en la transmissió d’informació, en veure l’individu com un sistema obert, té interès per les interrelacions i els processos comunicatius, treballa sobre una causalitat circular, dóna importància al context per a analitzar el desenvolupament del sistema, veu el síntoma com a expressió d’una situació relacional, té interès primordial sobre el present i el canvi en el sistema s’estableix com a objectiu terapèutic.
En ser un equip estable al llarg del temps, i per tot un seguit de característiques que el conformen tal com és aquesta formació vertebral i compartida a nivell sistèmic, també la formació continua, la manera de treballar a través de la discussió i el consens…ha fet que arribessin a dissenyar una forma d’intervenció en què cadascun dels membres pot participar en els diferents programes i tasques que es porten a terme en el servei. A més, consideren oportú que sigui només un professional responsable de cada cas i així poder intervenir en el menor en tota la seva globalitat.
També hi ha un treball interdisciplinari en xarxa, a nivell extern de coordinació amb altres equips: l’EAIA, l’ICAA, ICIFs, Centres d’acollida…i també ho son les reunions i trobades puntuals amb serveis concrets, per a donar respostes en algunes situacions concretes de menors en acolliment a Serveis Socials d’Atenció Primària, hospitals, CAPs, Centres de Salut Mental, CDIAP, CEIP, IES, Servei Jurídic, Centres Privats Psicopedagògics….
Aquest treball també es podria encabir dins el model de la psicologia comunitària, que posa èmfasi en el canvi social.
Des d’aquest model es dóna una gran importància al desenvolupament de recursos educatius i psicològics per al conjunt de la comunitat posant un èmfasi especial en l’atenció a d’infància i a les seves famílies. Hi ha aleshores una necessitat important de desenvolupar programes i serveis per a donar-hi resposta; però hi ha sobretot una necessitat d’intervenció psicopedagògica en la família i el seu entorn social, tal com pot ser la posada en marxa de programes específics per a modificar i prevenir actuacions familiars contraproduents i totalment nocives per al bon desenvolupament de l’infant.
Dins del concepte de psicologia comunitària entra la noció de suport social i autoajuda on hi encabiríem els intercanvis de recursos entre persones que no són professionals, i així des d’aquesta perspectiva hi entrarien les famílies acollidores, emprades i formades per l’ICIF.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada