Conclusió final

La conclusió extreta de les pràctiques realitzades al CAF, és que han estat unes hores molt profitoses, he pogut veure com es treballa amb la realitat familiar d’uns usuaris amb moltes peculiaritats.

Per una banda he pogut veure com viuen els nens i nenes aquesta realitat familiar, concretament amb el cas d’en J.C, tot i que ell no ha viscut malament el canvi de familia a una altra ni el conflicte emocional que suposa tot aquest procés. Si que he vist infants, més grans, que han viscut molt malament els processos d’acolliment familiar i de quina manera es treballa això des del CAF.  Des d’aquí tenen molt en compte les característiques dels infants acollits i quins són els conflictes que poden patir en el procés.

Per altra banda he pogut veure quin és el perfil de famílies que es presenta per ser acollidora. Cal dir que són famílies normalitzades, amb problemes i peculiaritats  com qualsevol família. Cal dir que en aquesta reunió informativa ja moltes famílies son descartades, ja bé per desconeixença del què suposa tenir acollit un infant o ja bé perquè marxen derivats a un altre servei (preadoptius).

Una de les coses que em va sobtar va ser la gran quantitat de reunions que tenen a la setmana, la gran coordinació que han d’establir amb els diferents serveis i recursos. Cal dir també que és decepcionant a vegades la poca empatia d’alguns recursos vers els infants i el seu benestar, per aquest motiu hi ha desacords i disharmonies entre diferents serveis.

Cal dir que ja tinc experiència laboral en el camp de la infància en risc i sé que hi ha recursos, que per falta de personal i/o de subvencions sobretot, no poden assumir la seva alta responsabilitat i sempre surten perjudicats els infants. És trista la situació economico-social que estem vivint actualment al nostre país, i més, si sumem la filosofia del nostre país on sembla que no es prioritzi el benestar de l’infant.

La previsió de treball de cara al Pràcticum II és elaborar un material didàctic que serveixi per treballar la realitat familiar dels infants. Un material amb el que ells puguin expressar tot el que sentin en els diferents processos de l’acolliment familiar.  La intenció és treballa amb en J.C al semestre que ve, però hem de tenir en compte que treballem amb una realitat molt canviant, sí que es pot tenir una previsió familiar d’aquest nen tot i que l’experiència ens diu que el règim d’acolliment familiar pot canviar molt sobtadament i amb un breu període de temps.

Intervenció psicopedagògica

És necessari, abans de realitzar qualsevol intervenció psicopedagògica tenir en compte les següents dimensions d’anàlisi que ens ajudaran a fer una redescripció del context problemàtic segons els actors i així prendre decisions sobre la intervenció que s’ha de dur a terme.  Amb en J.C, tal i com he explicat en l'entrada de contextualització del treball amb en J.C. també vam tenir en compte aquestes dimensions. Aquests moments fonamentals són (Badi i Mauri, 2006)

• -       La fase de planificació: es caracteritzen els actors que intervenen en el desenvolupament del problema, les finalitats que persegueixen i els continguts que s’han d’atacar de manera prioritària.
• -       Fase d’execució de la intervenció: determinar quins aspectes s’han de prioritzar, com fer-ho, i on, quan i amb què dur-ho a terme.
• -       Fase d’avaluació mitjançant el control i seguiment d’indicadors de diferent naturalesa que puguin donar compte dels progressos assolits en la s¡resolució del conflicte.

Bibliografia i webgrafia

Bibliografia i webgrafia

- Bronfenbrenner, U. (1987): "La ecologia del desarrollo humano". Barcelona, Editorial Paidós.
- Hoffman, L.M "Fundamentos en la terapia familiar". México. Ed. Fondo de cultura económica, 1987.
-Amorós, P.,Palacios, J.,m "Acogimiento familiar, Madrid, Editorial Alianza, 2004.
- Cirillo, S., "Familias en crisis y acogimiento familiar. Guía para los trabajadores sociales, Madrid, Mimisterio de asuntos sociales, 1993.
- Barudy, J. " El dolor invisible de la infancia, una lectura ecosistémica del maltrato infantil, Barcelona. Ed. Paidós, 1998.
- Barudy, J i Dantagan, M., "Los buenos tratos a la infancia, parentalidad, apego y resiliencia". Barcelona. Ed. Gedisa, 2005.
- Cyrulnik, B."Los patitos feso, la resiliencia: una infancia infeliz no determina la vida". Barcelona. Ed. Gedisa, 2002.

-          - Badia, A.; Mauri,T. (2006): Les pràctiques psicopedagògiques en contextos d’educació no formal. A: A. - -Badia, T. Mauri i C. Monereo (coords) La pràctica psicopedagògica en educació no formal: pp 33-59.

-         -  Monereo, C. i Castelló, M. (2006): Un model per a l'anàlisi de contextos d'assessorament psicopedagògic en educació no formal. A. Badia, T. Mauri i C. Monereo (coords) La pràctica psicopedagògica en educació no formal.

-Generlitat de Catalunya. Recuperat el dia 10 de maig del 2014 des de:  http://www20.gencat.cat/
- El blog de Sense ficció de TV3 a la carta. Obtingut de : http://blogs.tv3.cat/senseficcio.php

Última sessió de treball i conclusió

Cinquena sessió de treball

En aquesta sessió el veiem una mica més neguitós fet que atribuïm als temes tan delicats que vam tractar l’últim dia, però de seguida el calmem dient-li que nosaltres l’ajudarem a que ho entengui tot, el meu tutor té l’habilitat de parlar d’una manera molt clara i calmada i utilitza el contacte físic, acariciant-lo o tocant-li les mans, l’esquena...i el nen es calma de seguida.

Quan li ensenyem les fotos de la seva família d’acollida i la seva família biològica, ell les situa enganxades en el dibuix de la casa corresponent. Aquesta, però,  no és la finalitat del treball, sinó que és important observar que el nen es mostra tranquil quan ho fa, és a dir, ell sembla que accepti de bon grat la seva història familiar. En J.C no pateix cap conflicte de doble vinculació, que era la nostra hipòtesi al començament del treball.

Cal dir que quan ja guardàvem els dibuixos i les fotos, el nen ho ha girat tot del revés de manera que no es veia cap dibuix ni cap persona.

S’observa un clar vincle afectiu amb la seva família d’acollida, en canvi, amb la seva família biològica no hi manté cap relació afectiva. De les visites amb la família biològica en parlaré en una altra entrada.

Nosaltres li hem explicat que no viu amb la seva família biològica perquè els seus pares no podien ni sabien cuidar-lo i, per aquest motiu, en Jordi i els tècnics del CAF li han buscar una família que el cuidessin molt bé. El nen diu que li agrada molt la seva família amb la que viu.

Quan li expliquem el conte de la “petita zebra” (la història de la seva vida) ell se sent molt identificat, fa referència a que la germaneta de la zebra és la I., la seva germana.

Sembla que li agradi molt el conte, això vol dir que viu la seva història d’una manera tranquil·la i l’accepta tal com és. Es mostra molt conforme en les diferents explicacions que li donem, tot i que a vegades es mostra més seriós o neguitós.

Conclusions

Cal dir que  el que he exposat a cada sessió de treball és la conclusió que hem extret el meu tutor i jo de cada dia. Ens hem centrat sobretot en com reaccionava el nen a cada situació nova que li anàvem explicant, com ell integrava i assimilava tota la informació i el procés de treball.

Al final de cada sessió vèiem si es complien o no les nostres hipòtesis. El treball realitzat anava dirigit molt en funció de la reacció del nen en el procés. Segons es mostrava en cada moment i segons com vivia les nostres explicacions, el meu tutor dirigia el treball a realitzar amb ell.

Hem pogut avaluar que en J.C no viu en conflicte, és a dir, el nen accepta bé la seva realitat, segurament és perquè va anar a viure amb la seva família d’acollida quan només tenia 6 mesos d’edat, i el conflicte de doble vinculació propi dels nens i nenes d’acollida no el té. És la primera vegada a la seva vida que sent tota la seva història explicada amb detalls, tenint en compte les causes i les conseqüències de la circumstancia en la què viu.

Més sessions de treball amb en J.C

Tercera sessió de treball

Fem referència de que ens ha passat l’hora molt ràpid. Primer li proposem a en J.C de dibuixar la casa on viu actualment, estem una estona parlant i contextualitzant aquesta casa. El dibuix el guardem ja que ens servirà per treballs posteriors.

També fem esment de què en J.C sembla molt connectat amb la història dels animals que li estem explicant (la seva història familiar). El nen en tot moment es mostra content i participatiu.

Quan expliquem el conte dels animals veiem a l’acollidor molt atent en la història, de com li estem explicant i, en algun moment sembla fins i tot emocionat. Cal dir que és la primera vegada que l’acompanya el pare en una sessió de treball.

Quarta sessió de treball

En aquesta sessió hem vist en J.C molt tranquil fins que li hem tret el tema dels seus pares biològics i li em explicat que vivia amb ells però que com que no els podien cuidar va anar a viure amb els seus acollidors, el nen ha dibuixat la casa on vivia amb els seus pares. 

 És a partir d’aquest moment quan hem observat que es posava més neguitós, s’aixecava de la cadira més sovint, se li queia tot de les mans...

També ha estat interessant i significatiu el moment que li hem donat una foto de la seva família biològica i l’ha girat del revés, com per no veure-la. Podríem dir que en J.C no considera els seus pares biològics com els seus pares. Però en tot moment el nen s’ha mostrat conforme i ha acceptat el relat de la seva història.

Això també s’ha pogut comprovar quan expliquem el conte de la “petita zebra”. Hem vist que el nen connecta molt bé amb la història i s’hi sent identificat.  Li agrada intervenir i participar de la història.

L’acollidora en tot moment s’ha mostrat conforme amb el treball que hem fet i ha verbalitzat que és necessari per al nen saber bé la seva història.

Més informació d'en J.C

Per tal de conèixer més en profunditat la realitat que envolta en J.C  hem dut a terme una entrevista amb la família d’acollida, la qual també ens ha servit per explicar el treball que volem fer amb el nen.

Primer parlem de les inquietuds que té la família acollidora respecte a temes burocràtics que tenen pendent, es preocupen també per la situació de la germana biològica d’en J.C.

Després fan un breu repàs de les qüestions quotidianes del nen: l’escola, el CDIAP…tornen a posar sobre la taula la disharmonia del nen en temes concrets, sobretot el de la parla. Els acollidors són conscients de les dificultats del nen i demostren la predisposició que tenen per ajudar-lo.

Seguidament expliquem el treball que volem dur a terme amb en J.C ja que s’observa, i els pares ho corroboren,  la situació de conflicte que viu el nen (conflicte de lleialtat i de doble vinculació). Diem a la família d’acollida que el què pretenem és explicar-li la seva vida, la seva historia familiar.

Els acollidors ens diuen que en ocasions el nen pregunta sobre els seus pares i la seva germana…sobretot després de les visites amb ells. Quan torna se’l veu remogut, trist i no en vol parlar.

La família acollidora també mostra interès i veu necessària la intervenció que volem dur a terme amb en J.C.

Aquesta entrevista ha estat interessant ja que he pogut veure i conèixer una família d'acollida. He vist que són una família com qualsevol, amb les seves peculiaritats però alhora altruista, amb ganes d'ajudar al nen acollit. Aquesta família concretament ja ha fet varis acolliments, per tant coneix el servei i els tècnics molt bé. Es nota la confiança i la fluidesa entre les dues parts.

En aquest enllaç es pot veure una presentació de Power Point sobre la família acollidora i l'infant acollit.

També he tingut la oportunitat d'assistir a tres visites supervisades amb els seus pares biològics i la seva germana. D'aquesta manera he pogut conèixer a tots els membres de la família, les seves característiques i peculiaritats i sobretot el tipus de relació que hi ha entre ells. Aquestes visites m'han servit per anar treballant  la seva família durant les sessions de treball.

Contextualització del treball amb en J.C

El meu treball i intervenció al CAF gira entorn al cas d’en J.C. aquest és un nen que té 5 anys i  que viu amb la seva família acollidora des dels 6 mesos d’edat. Té una germana biològica, la I. que té 10 anys i que viu en una altra família d’acollida en un altre poble.

Els pares d’en J.C i la I. tenen un alt grau de disminució i estan separats. Es va detectar la negligència cap als menors quan es va morir la l’àvia paterna que és qui tenia cura dels nens gairebé sempre.

Els Serveis Socials de la zona van passar el cas a l’EAIA. Des d’Infància en contacte amb l’ICAA són qui traspassen la proposta al C.A.F, i aquests conjuntament amb l’EAIA de referència decideixen  separar els germans al no disposar d’una família acollidora capaç d’acollir als dos germans junts. I d’aquesta manera poder oferir una família d’acollida a cadascun dels nens.

En J.C ha viscut molt content i feliç durant aquests 5 anys amb els seus pares d’acollida.  Té una molt bona relació amb els acollidors i els fills d’aquests. A l’escola hi va content, està adaptat tot i que mostra dificultats a l’hora de parlar. A nivell cognitiu va aprenent segons l’edat.

Assisteix un dia a la setmana al CDIAP fa sessions amb la logopeda i amb la psicomotricista.  

Cal tenir en compte que la seva germana té un grau de disminució del 65% i actualment no assisteix a cap servei d’atenció precoç o reforç.

En Jordi, que és el meu tutor i referent d’en J.C ha detectat, fruit d’entrevistes i treballs amb la família d’acollida, que el nen li crea conflictes interns la situació amb la  que viu: el conflicte de lleialtats i de doble vinculació.  Com que en J.C ja té 5 anys, s’ha considerat necessari fer un treball amb el nen i la seva família d’acollida per tal de clarificar els rols de cadascú.

En Jordi proposa realitzar amb el nen i la família acollidora unes 5 sessions de treball al CAF d’una hora de durada aproximadament un cap a la setmana. En aquestes sessions és important que també hi assisteixi la família acollidora  ja que és important que sàpiguen què és el que se li vol transmetre al nen i de quina manera per després saber treballar-ho a casa. També ens poden servir de gran ajuda en moments puntuals dins les sessions.

Prèviament a aquest treball és important realitzar una entrevista amb la família acollidora sense l’infant per informar del què es vol treballar, com, quan i on ho farem. En aquest cas ens ha estat impossible fer aquesta entrevista prèvia ja que el pare acollidor està fora uns mesos per feina i per tant s’ha decidit fer-la un cop començades les sessions de treball. Per tant, almenys a les primeres sessions hi assistirà la mare acollidora sola.

Aquest treball es durà a terme al centre d’acolliments familiars, a la sala d’infants. Aquesta sala ja està habilitada per treballar amb infants. Consta d’una taula rodona per adults amb quatre cadires, una taula rodona i quatre cadires per a nens, una caixa de blàstic gran amb joguines a dins que és la “caixa de les sorpreses”. Dins a aquesta caixa hi ha joguines seleccionades perquè els infants puguin expressar sentiments i emocions concretes. També hi ha un armari gran on hi ha jocs de taula, jocs simbòlics, colors i material per pintar. En un racó de la sala també hi ha una cuineta.

 Els objectius de treball que tenim plantejats són:

-          Es treballa amb el nen a través del diàleg, de la conversa la seva realitat familiar, que pugui expressar els conflictes que viu.

-          Que l’infant sàpiga el perquè ja no viu amb la seva família biològica i quines són les causes per les quals viu amb la seva família d’acollida.

-          Que la seva família d’acollida entengui i sigui partícip del que se li vol transmetre al J.C.

-          Augmentar la comprensió de la família d’acollida de la complexa realitat del nen.

Metodologia:

Treballem amb el nen d’una manera en què ell es pugui expressar, bé sigui a través del dibuix, de la paraula, a través del joc lliure...el joc principal i amb el que treballem la realitat familiar del nen són uns animalets de roba classificats en races, on el tècnic explica un “conte” (que és la seva realitat) i el nen la interpreta i hi interactua com vol.

S’observa  molt la reacció de l’infant en tots els jocs i la intervenció verbal i no verbal durant la sessió de treball.
El model relacional-sistèmic focalitza la seva atenció en la transmissió d’informació, en veure l’individu com un sistema obert, té interès per les interrelacions i els processos comunicatius, treballa sobre una causalitat circular, dóna importància al context per a analitzar el desenvolupament del sistema, veu el síntoma com a expressió d’una situació relacional, té interès primordial sobre el present i el canvi en el sistema s’estableix com a objectiu terapèutic.

Avaluació

Per tal d’avaluar les actuacions dutes a terme amb en J.C i com aquestes han influït en el nen, farem una entrevista devolutiva amb la família d’acollida, que és qui viu dia a dia amb el nen.

També comentarem i ho presentarem en reunió d’equip perquè tots els tècnics en tinguin constància i hi puguin dir la seva opinió. També farem una trobada amb la coreferent del nen (referent de la seva germana). I també ho farem constar als informes trimestrals que es passen a l’ICAA perquè ells ho tinguin en compte i també ho puguin avaluar.

La meva participació en aquest treball, primer va ser d’observadora i a poc a poc , i a cada sessió una mica més, el meu tutor m’ha deixat anar intervenint i ajudar en algun moment puntual i de manera supervisada.