Última sessió de treball i conclusió

Cinquena sessió de treball

En aquesta sessió el veiem una mica més neguitós fet que atribuïm als temes tan delicats que vam tractar l’últim dia, però de seguida el calmem dient-li que nosaltres l’ajudarem a que ho entengui tot, el meu tutor té l’habilitat de parlar d’una manera molt clara i calmada i utilitza el contacte físic, acariciant-lo o tocant-li les mans, l’esquena...i el nen es calma de seguida.

Quan li ensenyem les fotos de la seva família d’acollida i la seva família biològica, ell les situa enganxades en el dibuix de la casa corresponent. Aquesta, però,  no és la finalitat del treball, sinó que és important observar que el nen es mostra tranquil quan ho fa, és a dir, ell sembla que accepti de bon grat la seva història familiar. En J.C no pateix cap conflicte de doble vinculació, que era la nostra hipòtesi al començament del treball.

Cal dir que quan ja guardàvem els dibuixos i les fotos, el nen ho ha girat tot del revés de manera que no es veia cap dibuix ni cap persona.

S’observa un clar vincle afectiu amb la seva família d’acollida, en canvi, amb la seva família biològica no hi manté cap relació afectiva. De les visites amb la família biològica en parlaré en una altra entrada.

Nosaltres li hem explicat que no viu amb la seva família biològica perquè els seus pares no podien ni sabien cuidar-lo i, per aquest motiu, en Jordi i els tècnics del CAF li han buscar una família que el cuidessin molt bé. El nen diu que li agrada molt la seva família amb la que viu.

Quan li expliquem el conte de la “petita zebra” (la història de la seva vida) ell se sent molt identificat, fa referència a que la germaneta de la zebra és la I., la seva germana.

Sembla que li agradi molt el conte, això vol dir que viu la seva història d’una manera tranquil·la i l’accepta tal com és. Es mostra molt conforme en les diferents explicacions que li donem, tot i que a vegades es mostra més seriós o neguitós.

Conclusions

Cal dir que  el que he exposat a cada sessió de treball és la conclusió que hem extret el meu tutor i jo de cada dia. Ens hem centrat sobretot en com reaccionava el nen a cada situació nova que li anàvem explicant, com ell integrava i assimilava tota la informació i el procés de treball.

Al final de cada sessió vèiem si es complien o no les nostres hipòtesis. El treball realitzat anava dirigit molt en funció de la reacció del nen en el procés. Segons es mostrava en cada moment i segons com vivia les nostres explicacions, el meu tutor dirigia el treball a realitzar amb ell.

Hem pogut avaluar que en J.C no viu en conflicte, és a dir, el nen accepta bé la seva realitat, segurament és perquè va anar a viure amb la seva família d’acollida quan només tenia 6 mesos d’edat, i el conflicte de doble vinculació propi dels nens i nenes d’acollida no el té. És la primera vegada a la seva vida que sent tota la seva història explicada amb detalls, tenint en compte les causes i les conseqüències de la circumstancia en la què viu.